Aquest any tornem a ser a la Fira de Sant
Martirià, on exposem quatre dels nostres mascles reproductors que conformen el
grup de cria del programa de millora de cabra de l’Albera.
A Can Tarrats a més de fer florir les nostres
plantes de llúpol com millor sabem, intentem fer tot el possible per sentir-nos
partíceps en la conservació del patrimoni natural salvatge i domèstic del
nostre territori. Entre el domèstic, avui us parlarem de la cabra de l’Albera.
La cabra de l’Albera és una d’aquelles races
que passen desapercebudes. Una raça autòctona desconeguda que es va extingir en
la dècada dels anys 90 quan un ramader francès comprà els darrers exemplars i
els traslladà a l’Albera francesa. Des de llavors la presència d’aquesta cabra
ha quedat reduïda a relats del passat o a referències simbòliques com és el cas
de l’escut del poble de Maçanet de Cabrenys, on és present una cabra de color
vermell amb banyes en forma d’arc.
Les característiques morfològiques generals són: animals robustos, subconcaus, eumètrics, de grandària considerable
i capa homogènia de color vermellós.
Històricament seleccionada per un maneig
extensiu de muntanya dirigit a la producció de carn de cabrit i de crestó.
En l’actualitat conjuntament amb l’Associació
de Races Autòctones dels Països Catalans estem treballant per recuperar la raça
a Catalunya. En el dia d’avui a Catalunya tornem a tenir cabra de l’Albera. De
moment només tenim però un grup reproductor
format per 10 femelles i 7 mascles que compleixen l’estàndard de la raça
descrit l’any 1886. Esperem en un futur no molt llunyà poder tornar a veure la
cabra de l’Albera pasturant pels alzinars de la Serra de l’Albera.
Segons el catàleg de races autòctones el
catalans érem els únics d’arreu del món que no teníem les nostres races de
cabra. Segons la bibliografia existent en teníem com a mínim tres. Anys després
de la publicació del catàleg de races autòctones, s’ha inclòs la raça de
Rasquera. Encara queden la cabra blanca i la cabra que ens ocupa. Això però, no
podem fer-ho nosaltres, deixarem que facin els deures qui en el seu moment no
els varen fer.
